Líneas de Fuga nace de una deriva visual y geográfica en torno a la isla de Pantelleria, enclave entre Europa y África en el Mediterráneo. A través de imágenes superpuestas, la obra explora un horizonte que se fragmenta y se reimagina constantemente, alejándose de toda idea de estabilidad. La carretera perimetral de la isla, construida originalmente con fines de vigilancia militar, funciona hoy de manera ambigua: como traza de control y como plataforma de exploración visual. En su recorrido circunscrito, el horizonte es abordado, interrumpido y recombinado una y otra vez. Las fotografías, concebidas como una única secuencia continua y realizadas mediante doble exposición, interrumpen la continuidad esperada del mar abierto y condensan distintos movimientos y perspectivas en un mismo plano. Así, la linealidad se convierte en circularidad, y la aparente continuidad se disuelve en fragmentos inaprensibles. La obra remite a la noción de Deleuze y Guattari de una desterritorialización creativa; un proceso que genera fracturas y abre la posibilidad de devenir de otro modo. Lo que fue concebido como mecanismo de supervisión se transforma en un espacio de deriva perceptiva, donde se diluyen los límites entre observación y ensoñación, entre cartografía y deambulación. Líneas de Fuga propone un horizonte inestable y vibrante, atravesado por fracturas y perspectivas divergentes. Extracto del texto de Adriana Monroy Galindo La obra forma parte del proyecto Paisajes de control, una investigación sobre las infraestructuras en el Mediterráneo como expresiones materiales de poder, domesticación y permanencia. Este trabajo fue realizado gracias a la beca de investigación de La Escocesa, Fàbrica de Creació, Barcelona. Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Lines of Flight emerges from a visual and geographical drift around the island of Pantelleria, an enclave between Europe and Africa in the Mediterranean. Through superimposed images, the work explores a horizon that fragments and is constantly reimagined, moving away from any notion of stability. The island’s peripheral road, originally built for military surveillance purposes, now functions ambiguously: as a trace of control and as a platform for visual exploration. Along its circumscribed path, the horizon is approached, interrupted, and recombined again and again. The photographs, conceived as a single continuous sequence and created through double exposure, interrupt the expected continuity of the open sea and condense different movements and perspectives into a single plane. Thus, linearity becomes circularity, and apparent continuity dissolves into elusive fragments. The work alludes to Deleuze and Guattari’s notion of creative deterritorialization: a process that generates fractures and opens the possibility of becoming otherwise. What was once conceived as a mechanism of supervision is transformed into a space of perceptual drift, where the boundaries between observation and reverie, between cartography and wandering, dissolve. Lines of Flight proposes an unstable and vibrant horizon, traversed by fractures and divergent perspectives. Excerpt from the text by Adriana Monroy Galindo The work is part of the project Landscapes of Control, an investigation into infrastructures in the Mediterranean as material expressions of power, domestication, and permanence. 
This work was carried out thanks to the Research and Production Grant from La Escocesa, Fàbrica de Creació, Barcelona. Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Línies de Fuga neix d’una deriva visual i geogràfica entorn de l’illa de Pantelleria, enclavament entre Europa i Àfrica al Mediterrani. A través d’imatges superposades, l’obra explora un horitzó que es fragmenta i es reimagina constantment, allunyant-se de tota idea d’estabilitat. La carretera perimetral de l’illa, construïda originàriament amb finalitats de vigilància militar, funciona avui de manera ambigua: com a traça de control i com a plataforma d’exploració visual. En el seu recorregut circumscrit, l’horitzó és abordat, interromput i recombinat una vegada i una altra. Les fotografies, concebudes com una única seqüència contínua i realitzades mitjançant doble exposició, interrompen la continuïtat esperada del mar obert i condensen diferents moviments i perspectives en un mateix pla. Així, la linealitat es converteix en circularitat, i l’aparent continuïtat es dissol en fragments inaprensibles. L’obra remet a la noció de Deleuze i Guattari d’una desterritorialització creativa: un procés que genera fractures i obre la possibilitat d’esdevenir d’una altra manera. Allò que fou concebut com a mecanisme de supervisió es transforma en un espai de deriva perceptiva, on es dilueixen els límits entre observació i ensonyació, entre cartografia i deambulació. Línies de Fuga proposa un horitzó inestable i vibrant, travessat per fractures i perspectives divergents. Extracte del text d’Adriana Monroy Galindo L’obra forma part del projecte Paisatges de control, una investigació sobre les infraestructures al Mediterrani com a expressions materials de poder, domesticació i permanència.
Aquest treball ha estat realitzat gràcies a la beca de recerca i producció de La Escocesa, Fàbrica de Creació, Barcelona.
Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).