El futurisme és considerat el primer moviment artístic que s’organitza i es reconeix com a tal, presentant-se exaltadament amb el conegut Manifest del Futurisme, publicat l’any 1909 al diari francès Le Figaro i firmat per l’escriptor italià Filippo Tommaso Marinetti, el seu fundador i principal impulsor. Fins aquí el relat oficial d’una avantguarda que s’obsessionà per captar el moviment frenètic de la nova metròpoli i es fascinà per la bellesa de la màquina, però el que pocs saben és que la gènesi del futurisme està lligada al nom d’un altre autor, el mallorquí Gabriel Alomar, que l’any 1904, pronunciava la conferència «El futurisme», recollida a la recent antologia Gabriel Alomar. Republicanisme, Catalanisme i Socialisme (Tigre de Paper, 2021). És més, s’ha pogut demostrar que Marinetti hauria llegit una reproducció de la conferència alomariana a la revista francesa Mercure de France, fet que destacaria, no sense certa ironia, el propi Alomar: «deixeu que apunti en aquest dietari la nova efemèride: vet aquí el cas extrem de futurisme: advançar-se cinc anys a la fundació del futurisme a París».
Partint de Gabriel Alomar. Republicanisme, Catalanisme i Socialisme, Roc Solà i Rita Rakosnik traçaran un recorregut constel·lacional per la història i les activacions contemporànies dels futurismes en plural, explorant la seva relació amb tradició, la modernitat i la revolució. Però, sobretot, posant l’èmfasi en el potencial emancipador d’un futurisme popular en un moment on se’ns imposa el totalitarisme del no future.
