“Maintenance” is a textile installation consisting of found images and textiles that have been fused together, proposing an alternative form of storytelling. The work references “Manifesto for Maintenance Art” (Laderman Ukelis 1969) which discusses how society is divided into two basic systems: development and maintenance. Development, associated with the avant-garde, the individual, and the innovative, and maintenance, associated with tasks of preservation, repetition and care. The fabrics are handmade, intricately woven textiles historically associated with the feminine, and the domestic. They are brought into a gallery context as found objects, as well as to be in dialogue with the photographs that have been translated onto them. The quiet repetitive nature of the fabrics and the photos representing different examples of “maintenance” (of the earth, the household, the mind and body, as well as a more theoretical maintenance of social/political structures) weave together a constellation that proposes a reevaluation of progress and maintenance. The work explores what the narrative of the maintenance worker looks like today, in the age of over-saturation, overprescription, and extreme polarization. Are we all maintenance workers? If so, what is it that we are constantly, monotonously and obsessively reinforcing? Cristina Reid (New York, 1993) is a multidisciplinary artist based in Barcelona. She has a bachelor’s degree in Art History from Syracuse University where she co-curated various exhibitions at the university art galleries. She has a diploma from Metàfora Studio Arts Program in Barcelona where she participated in group shows at FOC, Mutuo Centro de Arte, and Galería Joan Prats. Her video work has been exhibited during Loop Festival (Barcelona 2022), 200 Cent (Barcelona, 2023) and at Sala Equis (Madrid, 2023. She is currently pursuing an MFA in Artistic Production and Research at the University of Barcelona, and is a studio resident at Tangent Projects. “Maintenance” es una instalación textil que consiste en una serie de imágenes y telas encontradas que han sido fusionadas, proponiendo una forma alternativa de contar historias. La obra hace referencia al “Manifesto for Maintenance Art” (Laderman Ukelis 1969), que analiza cómo la sociedad se divide en dos sistemas básicos: el desarrollo y el mantenimiento. Desarrollo: asociado a la vanguardia, lo individual y lo innovador. Mantenimiento: asociado a tareas de conservación, repetición y cuidado. Las telas seleccionadas a intervenir son tejidos intrincados hechos a mano, históricamente asociados con lo femenino y lo doméstico. Se colocan en el contexto de una galería como objetos encontrados, además de dialogar con las fotografías que se han traducido sobre ellos. La tranquila naturaleza repetitiva de las telas y las fotografías que evocan distintos ejemplos de “mantenimiento” (de la tierra, el hogar, la mente y el cuerpo, así como un mantenimiento más teórico de las estructuras sociales/políticas) tejen una constelación que propone una reevaluación del progreso y el mantenimiento. El trabajo explora la narrativa del trabajador de mantenimiento de hoy en día, en la era de la sobresaturación, la sobreprescripción y la polarización extrema. ¿Somos todos trabajadores de mantenimiento? Si es así, ¿qué es lo que reforzamos de forma constante, monótona y obsesiva? Cristina Reid (1993, Nueva York) es una artista multidisciplinar que actualmente reside en Barcelona. Es licenciada en Historia del Arte por la Syracuse University. Fue titulada en Studio Arts por Metàfora Studio Arts en Barcelona, donde defendió su tesis en el MACBA Centre de Estudis y participó en exposiciones colectivas en FOC, Mutuo Centro y la Galería Joan Prats. Su trabajo ha sido expuesto en el Loop Festival (Barcelona 2022), 200 Cent (Barcelona 2023) y en Sala Equis (Madrid 2023). Actualmente está completando un máster en Producción e Investigación Artística en la Universitat de Barcelona y es residente de estudios en Tangent Projects. “Maintenance” és una instal·lació tèxtil que consisteix en una sèrie d’imatges i teles trobades que han estat fusionades, proposant una forma alternativa de contar històries. L’obra fa referència al “Manifest for Maintenance Art” (Laderman Ukelis 1969), que analitza com la societat es divideix en dos sistemes bàsics: el desenvolupament i el manteniment. Desenvolupament: associat a l’avantguarda, allò que és individual i innovador. Manteniment: associat a tasques de conservació, repetició i cura. Les teles seleccionades a intervenir són teixits intricats fets a mà, històricament associats amb allò femení i allò domèstic. Es col·loquen en el context d’una galeria com a objectes trobats, a més de dialogar amb les fotografies que s’hi han traduït sobre ells. La tranquil·la naturalesa repetitiva de les teles i les fotografies que evoquen diferents exemples de “manteniment” (de la terra, la llar, la ment i el cos, així com un manteniment més teòric de les estructures socials/polítiques) teixeixen una constel·lació que proposa una reavaluació del progrés i el manteniment. El treball explora la narrativa del treballador de manteniment contemporani, a l’era de la sobresaturació, la sobreprescripció i la polarització extrema. Tots som treballadors de manteniment? Si és així, què és el que reforcem de manera constant, monòtona i obsessiva? Cristina Reid (1993, Nova York) és una artista multidisciplinària que actualment resideix a Barcelona. Ha sigut llicenciada en Història de l’Art per la Syracuse University. Va ser titulada a Studio Arts per Metàfora Studio Arts a Barcelona, on va defensar la seva tesi al MACBA Centre d’Estudis i va participar en exposicions col·lectives a FOC, Mutu Centre i la Galeria Joan Prats. El seu treball ha estat exposat al Loop Festival (Barcelona 2022), 200 Cent (Barcelona 2023) ia Sala Equis (Madrid 2023). Actualment està completant un màster en Producció i Investigació Artística a la Universitat de Barcelona i és resident d’estudis a Tangent Projects.